Back Wolhaarmammoet Afrikaans Wollhaarmammut ALS Mammuthus primigenius AN ماموث صوفي Arabic ماموث صوفى ARZ Mammuthus primigenius AST Tüklü mamont Azerbaijani Вълнест мамут Bulgarian লোমশ ম্যামথ Bengali/Bangla Mammuthus primigenius CEB
Mammuthus primigenius  | |
|---|---|
♂ | |
| Període | |
Plistocè –recent
| |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Proboscidea |
| Família | Elephantidae |
| Tribu | Elephantini |
| Gènere | Mammuthus |
| Espècie | Mammuthus primigenius (Blumenbach, 1799) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Elephas primigenius |
| Distribució | |
 | |
| Mida | |
 | |
.svg){kind=icon}
El mamut llanut (Mammuthus primigenius) fou una espècie de mamut, el nom comú que reben els elefàntids extints del gènere Mammuthus. El mamut llanut visqué durant el Plistocè i fou una de les últimes espècies d'una línia de mamuts que començà amb el Mammuthus subplanifrons en el Pliocè inferior. El mamut llanut divergí del mamut de les estepes fa uns 400.000 anys a l'est asiàtic. El seu parent viu més proper és l'elefant asiàtic. L'aparença i comportament d'aquest animal són ben coneguts gràcies als espècimens congelats descoberts a Sibèria i Alaska, així com les troballes d'esquelets, dents, continguts estomacals, femta i pintures rupestres que els representen. Les restes de mamut ja es coneixien a Àsia molt abans que no ho fessin els europeus al segle xvii, allà on l'origen d'aquestes era motiu de debat i sovint s'atribuïen a criatures llegendàries. Georges Cuvier fou el primer a identificar el mamut com una espècie extinta d'elefant, l'any 1796.
El mamut llanut era aproximadament de la mateixa mida que els elefants africans moderns. Els mascles assolien entre 2,7 i 3,4 metres d'alçada d'espatlles i pesaven fins a 6 tones; les femelles, entre uns 2,6 i 2,9 metres d'alçada i 4 tones de pes. Un mamut nounat pesava uns 90 kg. El mamut llanut estava ben adaptat al clima fred de l'última edat de gel. Estava recobert de pell, amb una coberta exterior de pèl protector llarg i una capa interior de pèl més curt. El color del pelatge variava entre clar i obscur. Les orelles i la coa eren curtes a fi de minimitzar la congelació i la pèrdua de calor. Tenia dos ullals llargs i corbats i quatre queixals, que es renovaven fins a sis vegades al llarg de la vida d'un individu. El seu comportament era similar al dels elefants moderns i emprava els seus ullals i trompa per manipular objectes, lluitar i buscar aliment. La dieta d'un mamut llanut consistia principalment en herba i ciperàcies. Probablement podien arribar als 60 anys. El seu hàbitat era la tundra, que s'estenia al llarg del nord d'Euràsia i Nord-amèrica.
El mamut llanut coexistí amb els primers humans, que empraven els seus ossos i ullals per fer art, eines i habitatges i als quals caçaven per menjar. Desaparegué de la seva extensió cap a finals del Plistocè fa 10.000 anys, segurament degut al canvi climàtic i consegüent pèrdua del seu hàbitat, a la caça humana, o pels dos motius alhora. En sobrevisqueren poblacions aïllades a l'illa de Sant Pau fins fa 6.400 anys i a l'illa de Wrangel fins fa 4.000 anys. Després de la seva extinció, els humans continuaren emprant el seu ivori com a matèria primera, una tradició que encara continua. S'ha proposat que l'espècie podria ser recreada a través de la clonació, però aquest mètode continua sent inviable degut a l'estat de degradació del material genètic que es conserva.